El Gegant i la Rateta

20 d’octubre de 2009

Va iniciar la sessió de seminari la Roser, explicant “El gegant del guix”, personalment un conte nou i encantador. La Roser va fer servir la pissarra per dibuixar el rostre del gegant i endinsar-nos en el conte. Considero que ho va fer molt bé, encara que s’aturés per dir-nos que es desconcentrava per nerviosisme, tots vam discutir que no ens transmetia la sensació que ella expressava.
Seguidament, la Xènia ens va contar “La Rateta que escombrava l’escaleta”, amb iniciativa i seguretat, em va agradar. Penso que va encertar en posar les veus als diferents personatges.

La tensió de la Roser, va ser causa de la seva postura corporal, va comença el conte asseguda i al aixecar-se per dibuixar a la pissarra, va canviar de perspectiva, per tant, va distraure l’atenció en la història i es va sentir més cohibida. L’Imma, va proposar que provéssim d’aixecar-nos i contemplar el grup, a la majoria ens va impactar. Per la meva experiència, em va provoca una sensació de nuesa, inhibició, com si de sobte em sentis desprotegida. Després d’aquestes sensacions, l’Imma ens va oferir alguns recursos per fer desaparèixer els nervis alhora de parlar en públic, com: imaginar un lloc agradable, repartir la mirada, dur el tema molt ben preparat, entre altres.

Penso que la lectura de Com parlar bé en públic de Rubio, Joana Puigpelat i Francesc, que ens va proposar l'Anna Mackay i ens aconsella El Diari de referència en català, ens pot ser molt útil per apendre tècniques i un seguit de consells.

Tot seguit, ens agrupem per parelles i comentem el treball que hem realitzar sobre el llibre d’Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. Discutim sobre les històries que més ens han atret, ho parlo amb la Míriam, ens comuniquem records i pensament sobre la nostra llunyana infància. Al passar aproximadament uns deu minuts, exposem tot el grup sinceres opinions sobre els relats i les seves respectives reflexions del llibre. Parlem, sobretot, del transcurs de la vida, com comunicar la mort als infants i la protecció i identitat d’un infant.

resenya- llibre BOSCH, E

Concloem amb una varietat d’opinions, però coincidim amb les interessant reflexions que són capaços de fer els nens i les nenes i la importància de les nostres influències.

Il·lustració de http://www.ajmao.org/publicacions/publicacions.aspx?tipo=ED&Seccio=20

Tenia la mirada perduda en la pàgina que la

mare li llegia, quan de sobre va preguntar:

"Mare, tu què mires: el blanc o el negre?"