Mostrando entradas con la etiqueta seminari. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta seminari. Mostrar todas las entradas

martes, 8 de diciembre de 2009

Cloenda de la setmana d'activitats extraoedinàries

Durant aquesta setmana d’aventures, cultura, innovacions, art i experiències motivadores, hem après i viscut moltes sensacions.

El vídeo de cloenda de la setmana extraordinària engloba tres parts molt significatives que hem descobert al llarg de la setmana:

  • La mirada d’un infant educat dins l’escola.
  • La panoràmica mirada d’un infant experimentant l’educació a l’exterior de l’escola.
  • La transmissió de les experiències de l’ infant a la família.



viernes, 30 de octubre de 2009

Indagar per la xarxa

29 d’octubre del 2009

La Carla ens conta “En Tabalet” , amb el suport d’unes imatges del conte, un recurs vistós i atractiu per acompanyar la història. Mireu en aquest bloc, fundat per dues mares de nens del CEIP A. Gaudí, ens mostren el conte d’En Tabalet creat per alumnes de p3 (actualment de p4), feu-hi un cop d’ull a l’enllaç, són uns autèntics artistes!.

Per altre banda, el Jordi escull “El vestit nou de l’emperador”, l’explica molt detalladament, amb expressivitat entranyable. El Teatre Nacional de Catalunya acull el gran conte d’ Andersen en un musical per a tota la família.

Tot seguit, l’Imma ens a facilitat vàries pàgines web per indagar, visitar i conèixer diferents ofertes educatives. S’apropa la setmana d’activitats extraordinàries i per tant, en grups de 2 o 3 persones del seminari hem de cercar i escollir una entitat cultural que tingui una atractiva oferta educativa. Podem trobar informació a la pàgina de l’ Institut Municipal d’Educació a Barcelona (IMEB). Entre nosaltres hem proposat diferents llocs per donar un cop d’ull, com són:

Museu d’història de Catalunya

Museu de la Xocolata

Museu de la Ciència

La Pedrera

CosmoCaixa

Centre de Recursos Pedagògic de la ciutat de Barcelona

miércoles, 28 de octubre de 2009

Viatge a la infantesa

27 d’octubre del 2009

Dos contes més, aquest cop l’Hèlia i la Aina coincideixen i expliquen el mateix, "En Patufet". És interessant, per què podrem veure el mateix conte interpretat per diferents persones.

Penso, que segons el narrador, el conte pot desprendre una essència o un altre. En aquest cas, les dues ens el conten molt bé, una d’elles expressava un tarannà més animat, en canvi l’altre tenia un to que transmetia més serenitat, calma. Per tant, les dues donaven un caire dolç en la història d’en Patufet.


Per explicar correctament un conte infantil, sobretot, hem de tenir en compte:

  • Fer servir paraules del registre infantil.
  • Utilitzar expressions orals atractives i de sorpresa, com: “vatua l’olla!”, “guaita!”, “caram!”.
  • Acompanyar la història amb diferents sons.
  • Animar a cantar tots plegats.

A continuació, esmentem anècdotes i records, ja siguin bons, dolents, significatius, divertits... que acumulem dins la nostra memòria, fent referència als mestres que han passat pel nostre camí acadèmic, previ a la Facultat.


La Persistència de la Memòria. 1931
Salvador Dalí.


M’ha agradat molt viatjar entre els meus records durant tot un seguit d’etapes d’aprenentatges, d’experiència, de descoberta, de coneixement, de desenvolupament, d’evolució, de maduresa... resumint, tot el que envolta a l’educació. La que he adquirit, des de la meva infantesa fins la secundària o el batxillerat, i de quina manera els meus mestres han estimat més que la rebi.


Com Eren Els Meus Mestres


Tot aquest recorregut d’experiències, referent als aprenentatge del meu camí, m’ha servit per reflexionar com vull afavorir l’educació per exercir com a futura mestra.

martes, 20 de octubre de 2009

El Gegant i la Rateta

20 d’octubre de 2009

Va iniciar la sessió de seminari la Roser, explicant “El gegant del guix”, personalment un conte nou i encantador. La Roser va fer servir la pissarra per dibuixar el rostre del gegant i endinsar-nos en el conte. Considero que ho va fer molt bé, encara que s’aturés per dir-nos que es desconcentrava per nerviosisme, tots vam discutir que no ens transmetia la sensació que ella expressava.
Seguidament, la Xènia ens va contar “La Rateta que escombrava l’escaleta”, amb iniciativa i seguretat, em va agradar. Penso que va encertar en posar les veus als diferents personatges.

La tensió de la Roser, va ser causa de la seva postura corporal, va comença el conte asseguda i al aixecar-se per dibuixar a la pissarra, va canviar de perspectiva, per tant, va distraure l’atenció en la història i es va sentir més cohibida. L’Imma, va proposar que provéssim d’aixecar-nos i contemplar el grup, a la majoria ens va impactar. Per la meva experiència, em va provoca una sensació de nuesa, inhibició, com si de sobte em sentis desprotegida. Després d’aquestes sensacions, l’Imma ens va oferir alguns recursos per fer desaparèixer els nervis alhora de parlar en públic, com: imaginar un lloc agradable, repartir la mirada, dur el tema molt ben preparat, entre altres.

Penso que la lectura de Com parlar bé en públic de Rubio, Joana Puigpelat i Francesc, que ens va proposar l'Anna Mackay i ens aconsella El Diari de referència en català, ens pot ser molt útil per apendre tècniques i un seguit de consells.

Tot seguit, ens agrupem per parelles i comentem el treball que hem realitzar sobre el llibre d’Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. Discutim sobre les històries que més ens han atret, ho parlo amb la Míriam, ens comuniquem records i pensament sobre la nostra llunyana infància. Al passar aproximadament uns deu minuts, exposem tot el grup sinceres opinions sobre els relats i les seves respectives reflexions del llibre. Parlem, sobretot, del transcurs de la vida, com comunicar la mort als infants i la protecció i identitat d’un infant.


resenya- llibre BOSCH, E

Concloem amb una varietat d’opinions, però coincidim amb les interessant reflexions que són capaços de fer els nens i les nenes i la importància de les nostres influències.

Il·lustració de http://www.ajmao.org/publicacions/publicacions.aspx?tipo=ED&Seccio=20

Tenia la mirada perduda en la pàgina que la

mare li llegia, quan de sobre va preguntar:

"Mare, tu què mires: el blanc o el negre?"

domingo, 18 de octubre de 2009

L'entrevista

13 d'0ctubre del 2009

Són les sis de la tarda, espero davant la porta de l'aula del seminari, és la primera entrevista amb la tutora, l'Imma. Penso que pot ser un moment cara a cara, per compartir primeres sensacions d'aquesta nova etapa i com han passat les primeres setmanes.

Abans de trobar-me amb l'Imma, vaig haver de completar una fitxa sobre algunes preguntes de característiques personals, estudis, futur, entre d’altres. Hi vaig haver de dedicar un cert temps, ja que escriure sobre mi mateixa sempre visualitzo un mar de dubtes, encara que estic contenta perquè ja començo a tenir clares certes coses, com el meu futur.

Parlar amb l’Imma m’ha anat bé, hem compartit uns minuts a personalitzar la situació d’estudis i m’ha aportat alguns consells, que aniré aplicant durant aquesta esperada i nova etapa.


Aprendre és ensenyar

sábado, 17 de octubre de 2009

Els tres porquets i el llop

6 d'octubre del 2009


Ha arribat l’hora de fer seminari. Comencem la sessió amb l’explicació de dos contes, l’Anna ens narra “Els tres porquets“amb expressivitat i fa les intervencions dels personatges diferenciats. Escoltant-la he arribat a visualitzar la història que viuen els tres porquets i el llop, em fa sentir com una nena atenta al conte que conta la mestra.

El segon conte ens l’explica la Sílvia, “La tortuga i la llebre”. Ella, en canvi, ens el llegeix d’una fotocòpia que prèviament ens ha repartit a tots el membres del grup per seguir-lo de més a prop, però no aconsegueixo endinsar-me en el conte i sentir les veus de la llebre i la tortuga. A més, també penso que hi ha algunes paraules complicades per la comprensió dels infants.

Al acabar, comentem què ens ha semblat i hi trobem algunes diferències comunes entre el grup. La Sílvia no ha aconseguit arribar a donar tanta vida a la història com l’Anna. L’Imma, la tutora del seminari, proposa a la Sílvia d’explicar el seu conte de memòria, ella accepta decidida i aconsegueix millorar i donar molta més vida a la història de la tortuga i la llebre i la seva interessant cursa, fent que ens adonem amb més èmfasis de la metàfora que ens aporta el conte: no per córrer més s’arriba més aviat!

il·lustració de Gabriela Rubio

A continuació, parlem de la pràctica de la sessió anterior, en la qual ens vàrem agrupar alguns grups del seminari a l’aula dels ordinadors per explicar-nos i orientar-nos com moure’ns entre la web de les biblioteques Blanquerna. Una eina que ens facilitarà la recerca de bibliografia en el Grau. Jo vaig anar a buscar un llibre sobre la primera infància, ja que vaig trobar part d’informació de com treballar els hàbits en una classe de 2 anys, on hi treballo actualment.

Per finalitzar la sessió, l’Imma ens facilita una guia de treball i parlem de com hem de dur a terme la part d’actualitat educativa, hem de recollir notícies sobre una tema que vam decidir el primer dia de seminari, la Grip A.

A més a més, ens informa dels Premis Catalunya Educació 2009, que se celebra el Dia Mundial del Docent, el 5 d’octubre. Aquest any, en la categoria d’institucions ha estat premiada l’Escola de Mestres de la nostra Universitat, per haver esdevingut una referència en la formació del professorat. Arrel d’això, entre el grup sorgeixen preguntes sobre el perquè del nom de la Universitat, Ramon Llull i Blanquerna i fem cinc cèntim de història literària. Recordem que Ramon Llull va ser un filòsof que gràcies a la relació de mestre-alumne ha esdevingut pedagog per alguns seguidors. Destacat personatge de l’època medieval pel seu culte i els seus escrits, relatats en llengües com el català, l’àrab i el llatí. I Blanquerna, un dels llibres que va escriure, on el protagonista s’emmirallava dels sabers i els descobriments de la vida.