Si ens aturem un segon a pensar...

Tot allò que hem arribat a aprendre i a conèixer, que tot seguit, ens hi hem capficat i hem aconseguit exercir amb força i entusiasme. Tot aquests continguts innovadors, tècniques pioneres i profitoses, les reunim amb delicadesa i les introduïm dins d'un petit globus, podrem comprovar com el globus va canviant de magnitud, creix d’una manera considerable a mesura que recordem nous aprenentatges.

Destaco amb especial rellevància, la creació d’aquest bloc, mans que exploren. Reunir tanta informació en un espai com aquest, fa obrir la porta a l’aprenentatge, la comunicació, la informació, la educació, a interessants recursos, un etern etcètera de coneixements nous.

Per altra banda, crec que les pràctiques amb programari lliure, com la de so, d’imatge i vídeo, son eines de gran utilitat i fàcil accés per crear i ensenya a crear material creatiu i innovador amb apassionants objectius educatius.

Personalment l'experiència, ha estat un obrir i tancar d’ulls que m’ha aportat un enorme globus de coneixements entorn les TIC, un globus sense nus que sempre aniré inflant.


Fins aviat.

Crear activitats educatives amb JClic

El JClic és una aplicació de programari lliure. És un complex que ens proporciona la possibilitat d’endinsar-nos en un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia.

L’opció concreta per crear activitats educatives és el JClic Authors, que és pot descarregar gratuïtament per realitzar els nostres jocs multimèdia.

Us adjunto la meva activitat realitzada a classe de Gestió de la informació i TIC.

Exposició del Territori

La Mariona i jo hem decidit presentar el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, especialment les Comparses. L’inigualable acte carnavalesc que resistí l’època franquista.

El Carnaval De Vilanova I Geltrú

View more presentations from lidia.

Una mica de història
El carnaval Vilanoví fa més de 250 anys que està en marxa

El 3 de febrer del 1937, una ordre datada a Burgos va prohibir el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. Això va implicar que aquest ordre s’estengués en tot l’Estat Espanyol per la dictadura Franquista.
Però no a tot arreu van fer cas d’aquest ordre tal com ho feien els gals d’Astèrix a la seva petit població d’Amònica, algunes ciutats es resistien a aquest estúpida ordre dictada pels feixistes.
La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas aquest ordre i va seguir celebrant el carnaval de forma clandestina.

Durant la dècada dels 50 sortien al carrer amb la cara tapada celebrant el dissabtes del mascarot, recordant sempre que ho havien de fer d’amagat i amb molta prudència.
La següent dècada dels 60el Carnaval de Vilanova va agafar molta força i va arribar a ser el referent de Catalunya. La manera de celebrar aquesta festa va servir com a exemple a molts catalans i catalanes.
Cada població tenia la seva estratègia per ocultar l’essència de la festa carnavalesca utilitzant altres noms com: -Festa de la Primavera o del hivern.

A la dècada dels 60 obria el carnaval el Dijous Gras amb la Xatonada. La xatonada es caracteritza en un sopar familiar amistós on es degusten un bon plat de xató, una deliciosa truita casolana i botifarra, i per acabar una empastifada de merengue amb coca de pinyols. Antiguament s’anomenava la Xatonadal ja que era un dia on es reunia tota la família.
Més tard un petit grup de joves van iniciar un nou acte anomenat les comparses amb la seva espectacular guerra de caramels.

Més tard, un grup de deu matrimonis, que es reunien al loca del Foment per fer el cafè i la cigarreta, van emprendre l’inigualable acte de les Comparses . Una reunió amb l’alcalde va verificar la oportunitat de celebrar la festa, però ell va dir que aquell dia no hi seria pel poble, per estalviar-se contrarietats amb la política que es vivia. Així. doncs una dona d’uns dels matrimonis va oferir-se per dissenyar la peculiar vestimenta del comparser i la comparsera i iniciar la Comparsa amb molta força.

Finalment el Dimecres de Cendra és l’últim dia de carnaval on se celebra l’enterrament de la sardina amb un ball divertit de disfresses i seguit d’una lectura del testament de carnestoltes.

Per fi l’any 1976, un mesos desprès de la mort del dictador, el Carnaval va tornar a néixer amb tot el seu esplendor amb l’arribada del Rei Carnestoltes, la lectura del sermó públic, més espectacular i satíric, però sense censura de cap mena, a la plaça de la Vila.
Amb el temps es van afegir els actes de Carnaval a la ciutat.

El Carnaval sense censura
Pasada la dictadura torna el bon humor

El primer dia el Ball dels mantons els dissabtes abans dels dijous Gras. Les dones treuen el mantó del seu armari per ventilar-lo i preparar-lo per les comparses.

El dijous Gras és un matí on es celebra la tradició de la Xatonada ampliant-la amb les activitats infantils que consisteix en que els infants facin un recorregut de pastisseria en pastisseria, on el pastisser penja d’una corda un pastís enorme fet de merengue i els nens s’empastifen de merengue.

L’Arrivo de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. És una cercavila de mascares agrupades en societats (associacions) fent una crítica irònica i satírica sobre tot allò que passa a la ciutat.
(explicació foto velocitat 80)

El Dissabte és el dia del Moixó Folgué. És un ocell humà untat de mel i revestit de plomes que pareix i desapareix de dins d’una caixa. També és el dia amb mascares, on la gent apagada sota les seves mascares passegen per la ciutat a conèixer i no ser reconeguts.

(Entrada sorprenent d’una parella de comparsers, al ritme del Turuta )

El dia central del Carnaval és el diumenge quan tot Vilanova esclata amb les Comparses.
Les comparses omplen la ciutat amb una desfilada de milers de parelles, saltant al ritme d’una marxa militar , convertida en popular anomenada la “Turuta”, seguint la bandera de la societat i llençant una quantitat de caramels.

El Dilluns següent és el Vidalet, on els nens i nenes surten disfressats pels carrers amb les seves famílies.

El Dimarts és el Vidalot, cap al vespre surten disfressats lliurament els joves de la ciutat i és manté la festa de cloenda.

Per tancar el Carnaval, dimecres de Cendra amb la trista mort del Carnestoltes.
A la plaça de la Vila es prepara una deliciosa merengada i finalment un espectacle de focs artificials.

Competències

En el nostre cas, com a futurs mestres, cal afegir a la competència digital dels mestres unes tècniques especifiques i didàctiques que adeqüi al docent a utilitzar les noves tecnologies per ensenyar i per facilitar l’aprenentatge. Així que, ens hem d’actualitzar i continuar formant-nos amb coneixements dels recursos de les TIC.

Hi ha diversos documents que marquen les bases sobre les competències TIC dels docents, les quals, podem destacar:

• UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers.
• ISTE International Society for Technology in Education.

Recursos com el currículum d’educació infantil , en el nostre cas, ens fa saber què han d’aprendre els nostres futurs alumnes entorn a les TIC.

A l’assignatura de Gestió de la informació i TIC hem ampliat coneixements, com desenvolupar-nos amb fluïdesa per realitzar treballs col·lectius, crear presentacions, editar vídeos, imatges i àudio, hem conegut xarxes de recursos educatives com Educalia, Edu365 i Jclic.
Podem comprovar, tal i com citen els documents, que s’han efectuat alguns dels objectius, com per exemple:

• Les nocions bàsiques de tecnologia.

Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.

Hem aprofundit el funcionament bàsic amb la primera activitat del “què no sé”. Per altra banda, hem après a operar amb un navegador, com és el cas del Firefox, i a treballar amb programes de presentacions, com el Power Point.

Els docents han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.

Hem realitzar projectes amb companys, col·laborar amb professionals, docents en actiu i pedagogs en la recerca d’informació a través dels seus blocs, convertint-nos en blocaires i recercar per la xarxa.

• Aprofundiment de coneixements

Els docents també hauran de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols.

Ens hem organitzar per treballar individualment, amb la creació d’aquest bloc. També, ens hem coordinat per comunicar-nos a l’hora de fer treball col·lectiu, utilitzant el wiki o GoogleDocs.

• Creació de coneixements

Els docents han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.

Avenir docent amb idees creatives utilitzant les TIC. A l’assignatura hem experimentat una gran pluja d’idees per treballar innovant amb els nostres futurs infants.

Eina de pensament

Executar mapes conceptuals ens facilita l’organització dels nostres coneixements i amplia la nostra orientació en relació a un tema.

El construir un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que proporciona una adquisició significativa. Ens facilita integrar nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

A classe hem dut a terme tots aquets continguts creant un mapa conceptual amb el programa gratuït Cmap Tools, creat per l’Institute for Human and Machine Cognition (IHMC). Aquest mapa reflexa una sèrie de missatges informatius que ens facilita el Suro de Gestió d’una redacció descriptiva sobre El sopar de Nadal.

Aquest és el meu resultat:

Cloenda de la setmana d'activitats extraoedinàries

Durant aquesta setmana d’aventures, cultura, innovacions, art i experiències motivadores, hem après i viscut moltes sensacions.

El vídeo de cloenda de la setmana extraordinària engloba tres parts molt significatives que hem descobert al llarg de la setmana:

• La mirada d’un infant educat dins l’escola.
• La panoràmica mirada d’un infant experimentant l’educació a l’exterior de l’escola.
• La transmissió de les experiències de l’ infant a la família.
  
  
  
  

Pràctica Google Docs

Google Docs és una eina molt útil i gratuïta que permet treballar en línia amb documents de text, fulles de càlculs, presentacions i formularis. Sempre està disponible i potencia el treball col·laboratiu, ja que podem convidar usuaris a editar la feina.

• A partir del bloc de Gestió realitzarem la pràctica amb el servei de Google Docs:

Per començar, fem un grup de cinc persones on cadascú obrirà en el seu ordinador la seva pàgina de Gmail. Un membre del grup, crea un document de text amb Google Docs i convida a la resta del grup a poder accedir al document amb l’opció d’ampliar i modificar la informació.

Tot seguit, cada menbre del grup fa una diaposita per crear una presentació centrada en un tema en comú, i així utilitzant-la com a eina de comunicació.

La pràctica també sol·licita crear un full de càlcul per recollir informació, des d’ella crear un formulari on es recollirà qüestions relacionades amb la presentació.



Després de conèixer aquesta eina de treball, penso que a diferència dels wikis, les estructures són ben diferents. En els wikis, qualsevol usuari pot editar la informació, en canvi, amb Google Docs pots seleccionar els usuaris, per tant, facilitar una feina de presentacions en grup sense la necessitat de ser presents. Per exemple, si cada membre del grup és d’una ciutat diferent, aquesta eina facilitarà que cadascú pugui treballar des de casa seva amb el seu ordinador i completar una feina comuna.

Pràctica de vídeo

Windows Movie Maker és un programa lliure que ve incorporat a l'equip o es pot descarregar gratuïtamen pel softonic.com. És molt senzill de fer servir, serveix per crear i editar els nostres propis muntatges de vídeo, amb fotogràfies, imatges en moviment i àudio.

Per començar a crear el nostre vídeo hem de gravar en una carpeta tot el material necessari (àudio, imatges i vídeos). Tot seguit, importar el material al programa, dels quals quedarà separats per clips on podrem seleccionar els que desitgem per retallar, enganxar, escurçar, etc.

L’àudio l’hem d’importar a l’espai corresponent de l’àudio, on també podrem retallar, silenciar, atenuar o intensificar al nostre gust perquè quedi equivalent a les imatges.

A continuació, tenim la possibilitat d'intercalar diferents efectes de transicions, per vestir el nostre muntatge.

Per acabar, hem d’afegir un títol, missatges escrits entre les imatges i finalment per tancar el vídeo els crèdits, aquestes opcions les podem trobar a la part esquerra del programa.

Quan ja el tinguem llest, finalitzem la pel·lícula (opció situada a l’esquerra, punt tres) i la guardarem al nostre equip.

Us adjunto l’enllaç del meu vídeo, el vaig crear per la descripció d’una companya de classe. Espero que us agradi i us animo a editar els vostres propis vídeos amb aquest senzill programa que tenim fàcilment a l’abast de tothom.

Llenguatge audiovisual

Per poder viure en societat i establir una interrelació correcta, és necessari ensenyar als més petits a desenvolupar-se entre lletres, educar el traç, la lectoescriuptura, l’ortografia, redactar... per comunicar-nos i poder expressar-nos.

A l’escola, hi dediquem molt de temps a educar el llenguatge verbal, el llenguatge oral, el llenguatge de les paraules i la seva composició. Però, per altra banda, hi ha un llenguatge que utilitzem amb especial rellevància i no s’empren tantes hores de dedicació en horari escolar, ja que pensem que el seu coneixement es construeix de forma innata. Ens referim al llenguatge audiovisual, el llenguatge de la imatge i de l’àudio. Construïm l’aprenentatge de la lectura del llenguatge audiovisual a través de visualitzar la televisió, llegir imatges de còmic, anar al cinema, etc. Generalment estem envoltats d’imatges socials.

Com podem expressar-nos fent ús del llenguatge audiovisual? És una eina que en àmbit educatiu es treballa molt poc, per això, com a futurs educadors, em de fomentar una educació entorn al llenguatge audiovisual, ja que cada vegada més, estem envoltats d’imatges en moviment, de noves tecnologies, de tècniques audiovisuals a l’abast dels infants. Així doncs, exprimim la possibilitat educativa i formativa d’aquest llenguatge.

Som lectors del llenguatge audiovisual, esperem que passin coses, accions en un seguit d’imatges en moviment. Podem intuir quan ha passat un període de temps, si hi ha un canvi de color o d’ambient o de música o bé, d’època, entre altres exemples. Quan concretament és un dia el que ha passat, el llenguatge audiovisual ens ho comunica amb una fossa en negre.

El llenguatge audiovisual ens transmet amb accions, un serial multitudinari d’emocions (passió, alegria, il·lusió, sorpresa, terror, comprensió, llàstima, angoixa, fúria, nostàlgia, amor i un etern etcètera). Quan no hi una emoció darrera la idea principal hi poden haver problemes de concentració. També, hi pot haver una desconnexió influen per l'abús del diàleg en el missatge audiovisual.

Basant-nos en la informació del bloc de l’assignatura, Gestió de la informació i TIC, obtenim diferents enllaços d’interès per treballar el llenguatges audiovisual.

Col·laborem per ampliar l’enciclopèdia lliure

Resum/valoració VIQUIPÈDIA

Continuem amb el mateix grup de blocaires amb la intenció de crear una entrada interessant a la Viquipèdia en català.

Aquest cop, decidim comunicar-nos i realitzar la pràctica in situ, ser-hi presents i aportar així la informació necessària en conjunt. El nostre espai es situa en l’aula d’informàtica de la Facultat, i què millor que investigar sobre el nom de la nostra Universitat? Busquem el seu nom a l’enciclopèdia lliure i ens aturem a L’arbre de la ciència.

Veiem que no hi ha informació de l’obra, així que ens disposem a cercar-la i a col·laborar per ampliar l’enciclopèdia lliure seguint, en tot moment, les condicions d’ús per tal de mantenir l’estètica de l’enciclopèdia.

A l'hora d'adjuntar la imatge van sorgir alguns problemes, però ho vam solucionar amb l’ajuda de l'editor de pàgines.

En general, és molt interessant poder col·laborar en un projecte com aquest, una enciclopèdia on tothom hi cerca informació i on cadascú de nosaltres la pot ampliar i beneficiar, aixi, a la comunitat d'internautes.

Dos portals educatius per la xarxa

Ens endinsem en l’interior de dos portals educatius molt interessants:

• Edu365
• Educàlia.

Dos portals educatius

En general son dos portals educatius força diferents, aporten uns objectius semblants però amb continguts varis. Pel meu punt de vista, considero més interessant i més aconseguida per l’edat d’infantil la pàgina web d’Edu365.

Blocaires per primer cop

Resum/valoració BLOCOSFERA

La Soraya, la Sílvia, la Mariona, l’Hèlia i jo, preparem una tàctica d’aprenentatge col·laboratiu utilitzant com a eina de comunicació els nostres propis blocs. Tenim un interès en comú: els jocs educatius on-line.

Per començar fem una pluja d’idees, pensem quines temàtiques engloben aquests jocs educatius on-line i assignem un per cadascuna per cerca informació, comunicant-nos a través del wiki.

La Soraya és la primera en realitzar una entrada al seu bloc, notificant pàgines web referents a jocs de llenguatge musical

L’Hèlia fa l’entrada al seu bloc adjuntant enllaços a pàgines de jocs de medi ambient i fa blocosfera, informant amb un comentari al bloc de la Soraya.

S’incorpora la Mariona proposant jocs de lògica.

La Sílvia s’afegeix i es dedicarà a informar-nos sobre els jocs en llengua anglesa.

Finalment, jo em dedicaré a explorar i informar sobre jocs del món que ens envolta, per així deixar el tema obert per a qualsevol blocaire que es vulgui afegir donant la seva opinio i/o adquirir informació.

Per concloure el treball de bocosfera, penso que ens hem convertit en uns blocaires excel·lents, ja que ens hem organitzat i hem col·laborat per igual, equilibrant la feina i la recerca. Pel que fa el tema central, considero que és molt interessant a l'hora d’ensenyar en un futur als alumnes d'una forma lúdica a traves de les TIC.

Jocs educatius on-line

Jocs d’ús senzill, en que els participants interactuen amb el seu ordinador d’una manera divertida, a la vegada que aprenen conceptes nous i es familiaritzen amb les noves tecnologies.

Hi ha per totes les edats, però m'agraderia centrar-me en l’etapa infantil, de 3 a 6 anys. També existeixen diferents camps de coneixement. Un exemple significatiu, http://www.edu365.cat/, la pàgina web que ofereix la Generalitat de Catalunya, des del Departament d'Educació, on podem trobar diferents jocs infantils interactius.

He estat bucant alguns jocs on-line relacionats amb tema del món, els quals, estan enfocats per conèixer el món, l’entorn, entre altres. Aquí facilito alguns links força interessants:

• Viatjar i conèixer món
• Geografia per nens i nenes
• Geografia amb Pipo

Espero que serveixi de gran ajuda, per a qui li pugui interessar fomentar aquest tipus de jocs amb infants.

Indagar per la xarxa

29 d’octubre del 2009

La Carla ens conta “En Tabalet” , amb el suport d’unes imatges del conte, un recurs vistós i atractiu per acompanyar la història. Mireu en aquest bloc, fundat per dues mares de nens del CEIP A. Gaudí, ens mostren el conte d’En Tabalet creat per alumnes de p3 (actualment de p4), feu-hi un cop d’ull a l’enllaç, són uns autèntics artistes!.

Per altre banda, el Jordi escull “El vestit nou de l’emperador”, l’explica molt detalladament, amb expressivitat entranyable. El Teatre Nacional de Catalunya acull el gran conte d’ Andersen en un musical per a tota la família.

Tot seguit, l’Imma ens a facilitat vàries pàgines web per indagar, visitar i conèixer diferents ofertes educatives. S’apropa la setmana d’activitats extraordinàries i per tant, en grups de 2 o 3 persones del seminari hem de cercar i escollir una entitat cultural que tingui una atractiva oferta educativa. Podem trobar informació a la pàgina de l’ Institut Municipal d’Educació a Barcelona (IMEB). Entre nosaltres hem proposat diferents llocs per donar un cop d’ull, com són:

• Museu Picasso

Museu d’història de Catalunya

Museu de la Xocolata

Museu de la Ciència

La Pedrera

CosmoCaixa

Centre de Recursos Pedagògic de la ciutat de Barcelona

Viatge a la infantesa

27 d’octubre del 2009

Dos contes més, aquest cop l’Hèlia i la Aina coincideixen i expliquen el mateix, "En Patufet". És interessant, per què podrem veure el mateix conte interpretat per diferents persones.

Penso, que segons el narrador, el conte pot desprendre una essència o un altre. En aquest cas, les dues ens el conten molt bé, una d’elles expressava un tarannà més animat, en canvi l’altre tenia un to que transmetia més serenitat, calma. Per tant, les dues donaven un caire dolç en la història d’en Patufet.

Per explicar correctament un conte infantil, sobretot, hem de tenir en compte:

• Fer servir paraules del registre infantil.
• Utilitzar expressions orals atractives i de sorpresa, com: “vatua l’olla!”, “guaita!”, “caram!”.
• Acompanyar la història amb diferents sons.
• Animar a cantar tots plegats.

A continuació, esmentem anècdotes i records, ja siguin bons, dolents, significatius, divertits... que acumulem dins la nostra memòria, fent referència als mestres que han passat pel nostre camí acadèmic, previ a la Facultat.

La Persistència de la Memòria. 1931
Salvador Dalí.

M’ha agradat molt viatjar entre els meus records durant tot un seguit d’etapes d’aprenentatges, d’experiència, de descoberta, de coneixement, de desenvolupament, d’evolució, de maduresa... resumint, tot el que envolta a l’educació. La que he adquirit, des de la meva infantesa fins la secundària o el batxillerat, i de quina manera els meus mestres han estimat més que la rebi.


Com Eren Els Meus Mestres

Tot aquest recorregut d’experiències, referent als aprenentatge del meu camí, m’ha servit per reflexionar com vull afavorir l’educació per exercir com a futura mestra.

La coneixes?

És un vídeo descriptiu realitzat amb la combinació d’imatges, textos, vídeos i àudio. L’objectiu és descobrir quin company o companya de classe s’amaga darrera el seguit de trets característics.

La intenció descriptiva del vídeo deriva de l’aspecte físic de la persona, el que es pot veure i sembla evident. Seguidament, s’enllaça amb alguns paràmetres que la defineixinen personalment, com els seus gustos, les seves qualitats, les seves aficions, emocions, i fins hi tot podem conèixer els seus apassionants somnis.

Descobrint l'eina del Power Point

És el programa que utilitzarem per crear presentacions basades en fitxers que contenen diapositives, i aquestes posseeixen objectes, com imatges, texts, àudio, etc.
Els recursos que podem afegir en les diapositives, com imatges, àudio, etc., han d’aportar una informació extra, evitar el doble discurs, és a dir, no s’ha d’expressar per escrit el que pot transmetre la il·lustració o imatge, s’ha d’acompanyar amb l’expressió oral en el moment de la presentació.

Els elements que consten els programes de creació de presentacions, són els següents:

• Presentacions
• Diapositives
• Objectes: components de les diapositives
• Accions: esdeveniments, com pot ser clicar o passar per sobre.
• Transicions
• Animacions
  

Pràctica d'imatge

Per dur a terme la pràctica d’imatge hem utilitzat el GIMP, un programa lliure i gratuït que permet la manipulació d’imatges digitals.

• Primerament, investiguem fins trobar la finestra de l'arxiu, anem a l’opció d’obrir i cerquem una fotografia del nostre equip. Jo he escollit la meva aula de la llar d'infants, "Els gegants moros":
  
  

• Explorem la caixa d’eines i cliquem la casella on hi ha dibuixat un cúter. Escollim una zona de la fotografia que ens cridi l’atenció i seleccionem sense deixar anar el boto esquerra del ratolí, al acabar guardem l'imatge retllada. Jo he escollit el finestral, podreu comprovar que s’amplia sense perdre qualitat digital.

• Ens situem a la pestanya d'arxiu per obrir de nou la imatge. Aquest cop cambiarem l'escala de la fotografia. Cliquem a imatge i seleccionem escalar imatge, tant a amplada com altura canviem a 450 píxels. Aquest és el resultat:

• Finalitzem la pràctica fent desaparèixer algun element de la fotografia. Retornem a obrir la original, ens situem al la caixa d’eines i busquem el dibuix del tampó, si fem lliscar el ratolí per damunt ens informaran del nom de totes les opcions, aquesta es diu eina de clonar. Ja la tenim? Tornem a la fotografia i mantenint la tecla control cliquem per adquirir el color del fons, deixem anar la tecla control i pintem sobre de l’objecte desitjat, el color serà el del seu entorn, així ocultarem l’objecte. Sou capaços d’endevinar que he fet desaparèixer?
  
  
  
  

El Gegant i la Rateta

20 d’octubre de 2009

Va iniciar la sessió de seminari la Roser, explicant “El gegant del guix”, personalment un conte nou i encantador. La Roser va fer servir la pissarra per dibuixar el rostre del gegant i endinsar-nos en el conte. Considero que ho va fer molt bé, encara que s’aturés per dir-nos que es desconcentrava per nerviosisme, tots vam discutir que no ens transmetia la sensació que ella expressava.
Seguidament, la Xènia ens va contar “La Rateta que escombrava l’escaleta”, amb iniciativa i seguretat, em va agradar. Penso que va encertar en posar les veus als diferents personatges.

La tensió de la Roser, va ser causa de la seva postura corporal, va comença el conte asseguda i al aixecar-se per dibuixar a la pissarra, va canviar de perspectiva, per tant, va distraure l’atenció en la història i es va sentir més cohibida. L’Imma, va proposar que provéssim d’aixecar-nos i contemplar el grup, a la majoria ens va impactar. Per la meva experiència, em va provoca una sensació de nuesa, inhibició, com si de sobte em sentis desprotegida. Després d’aquestes sensacions, l’Imma ens va oferir alguns recursos per fer desaparèixer els nervis alhora de parlar en públic, com: imaginar un lloc agradable, repartir la mirada, dur el tema molt ben preparat, entre altres.

Penso que la lectura de Com parlar bé en públic de Rubio, Joana Puigpelat i Francesc, que ens va proposar l'Anna Mackay i ens aconsella El Diari de referència en català, ens pot ser molt útil per apendre tècniques i un seguit de consells.

Tot seguit, ens agrupem per parelles i comentem el treball que hem realitzar sobre el llibre d’Eulàlia Bosch, Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. Discutim sobre les històries que més ens han atret, ho parlo amb la Míriam, ens comuniquem records i pensament sobre la nostra llunyana infància. Al passar aproximadament uns deu minuts, exposem tot el grup sinceres opinions sobre els relats i les seves respectives reflexions del llibre. Parlem, sobretot, del transcurs de la vida, com comunicar la mort als infants i la protecció i identitat d’un infant.

resenya- llibre BOSCH, E

Concloem amb una varietat d’opinions, però coincidim amb les interessant reflexions que són capaços de fer els nens i les nenes i la importància de les nostres influències.

Il·lustració de http://www.ajmao.org/publicacions/publicacions.aspx?tipo=ED&Seccio=20

Tenia la mirada perduda en la pàgina que la

mare li llegia, quan de sobre va preguntar:

"Mare, tu què mires: el blanc o el negre?"

L'entrevista

13 d'0ctubre del 2009

Són les sis de la tarda, espero davant la porta de l'aula del seminari, és la primera entrevista amb la tutora, l'Imma. Penso que pot ser un moment cara a cara, per compartir primeres sensacions d'aquesta nova etapa i com han passat les primeres setmanes.

Abans de trobar-me amb l'Imma, vaig haver de completar una fitxa sobre algunes preguntes de característiques personals, estudis, futur, entre d’altres. Hi vaig haver de dedicar un cert temps, ja que escriure sobre mi mateixa sempre visualitzo un mar de dubtes, encara que estic contenta perquè ja començo a tenir clares certes coses, com el meu futur.

Parlar amb l’Imma m’ha anat bé, hem compartit uns minuts a personalitzar la situació d’estudis i m’ha aportat alguns consells, que aniré aplicant durant aquesta esperada i nova etapa.

Aprendre és ensenyar

Els tres porquets i el llop

6 d'octubre del 2009


Ha arribat l’hora de fer seminari. Comencem la sessió amb l’explicació de dos contes, l’Anna ens narra “Els tres porquets“amb expressivitat i fa les intervencions dels personatges diferenciats. Escoltant-la he arribat a visualitzar la història que viuen els tres porquets i el llop, em fa sentir com una nena atenta al conte que conta la mestra.

El segon conte ens l’explica la Sílvia, “La tortuga i la llebre”. Ella, en canvi, ens el llegeix d’una fotocòpia que prèviament ens ha repartit a tots el membres del grup per seguir-lo de més a prop, però no aconsegueixo endinsar-me en el conte i sentir les veus de la llebre i la tortuga. A més, també penso que hi ha algunes paraules complicades per la comprensió dels infants.

Al acabar, comentem què ens ha semblat i hi trobem algunes diferències comunes entre el grup. La Sílvia no ha aconseguit arribar a donar tanta vida a la història com l’Anna. L’Imma, la tutora del seminari, proposa a la Sílvia d’explicar el seu conte de memòria, ella accepta decidida i aconsegueix millorar i donar molta més vida a la història de la tortuga i la llebre i la seva interessant cursa, fent que ens adonem amb més èmfasis de la metàfora que ens aporta el conte: no per córrer més s’arriba més aviat!

il·lustració de Gabriela Rubio

A continuació, parlem de la pràctica de la sessió anterior, en la qual ens vàrem agrupar alguns grups del seminari a l’aula dels ordinadors per explicar-nos i orientar-nos com moure’ns entre la web de les biblioteques Blanquerna. Una eina que ens facilitarà la recerca de bibliografia en el Grau. Jo vaig anar a buscar un llibre sobre la primera infància, ja que vaig trobar part d’informació de com treballar els hàbits en una classe de 2 anys, on hi treballo actualment.

Per finalitzar la sessió, l’Imma ens facilita una guia de treball i parlem de com hem de dur a terme la part d’actualitat educativa, hem de recollir notícies sobre una tema que vam decidir el primer dia de seminari, la Grip A.

A més a més, ens informa dels Premis Catalunya Educació 2009, que se celebra el Dia Mundial del Docent, el 5 d’octubre. Aquest any, en la categoria d’institucions ha estat premiada l’Escola de Mestres de la nostra Universitat, per haver esdevingut una referència en la formació del professorat. Arrel d’això, entre el grup sorgeixen preguntes sobre el perquè del nom de la Universitat, Ramon Llull i Blanquerna i fem cinc cèntim de història literària. Recordem que Ramon Llull va ser un filòsof que gràcies a la relació de mestre-alumne ha esdevingut pedagog per alguns seguidors. Destacat personatge de l’època medieval pel seu culte i els seus escrits, relatats en llengües com el català, l’àrab i el llatí. I Blanquerna, un dels llibres que va escriure, on el protagonista s’emmirallava dels sabers i els descobriments de la vida.

Delicious

És un servei de gestió de marcadors socials, es a dir, una forma d’emmagatzemar, classificar i compartir enllaços per Internet o per una Intranet.

Aquest servei permet agregar marcadors i categoritzar-los amb un sistema d’etiquetatge (tags), per una recerca més ràpida i còmode al usuari.

Un gran avantatge de delicious és amb quina senzillesa podem accedir, si estem en qualsevol lloc amb accés a Internet sempre tenim la disponibilitat de tenir la nostra agenda d’adreces, necessàries per qualsevol consulta d'interès.

Per acabar, aquí facilito el meu perfil públic de delicious per si necessiteu consultar algunes adreces del vostre interès.

Pràctica de so

A través d'un programa lliure i de codi obert, l'Audacity, hem realitzat la pràctica de so. Aquest software ens ofereix la possibilitat de gravar i editar sons.

Per dur a terme la pràctica, necessitem: un micròfon, uns auriculars i una cançó en format mp3.

En primer lloc, fem algunes proves d'enregistrament i tractament de la veu, gravant frases a través del micròfon i les modifiquem, amb diferents opcions del programa, retallar, copiar, enganxar i eliminar, per així, crear nous registres.

A continuació, després d'efectuar algunes proves, obrim la cançó en format mp3. En una altra pista, gravem amb la nostra veu el nom de la cançó i el grup. Haurem d'afegir la nostra gravació entremig de la cançó, però abans, baixem el volum en una part de la cançó (fàding de final), farem un silenci, calculant el temps que dura la nostra gravació, i per acabar, tornarem a pujar el volum de la cançó (fàding d'inici).

Finalment, retallem el nostre enregistrament de veu i l'enganxem en l'espai que em creat en la cançó. Tindrem en compte, també de retallar la cançó perque no duri més d'un minut i mig, així que quedi un final ben cuidat.

Concloem, exportant el conjunt en format MP3 i ho pengem a goear. Aquest servidor permet penjar àudio i generar-ne el codi embed que ens permet penjar-ho al nostre bloc.

Aquest és el meu resultat:

INTERACTIVITAT

Desenvolupament dels processos interactius dels ordinadors

Els primers ordinadors van ser inventats només per fer càlculs, amb el pas del temps van esdevenir mitjans de comunicació.

El nord-americà Vannevar Bush, a mitjans del s.XX, va proposar un model per millorar la comunicació científica: fer que els conceptes estiguessin a llocs diferents, als quals es podia accedir per ampliar la informació, un principi de l’idea d’hipertext. Segons Bush s’havia d’operar per associació d’idees, tal com ho fa la ment humana.

Els ordinadors, que tan sols acabaven d’aparèixer i només entenien de números, amb el temps van canviar i van començar a treballar amb textos, sons i imatges.

Un altre nord-americà, Ted Nelson, va elaborar un projecte: “Xanadu”, un arxiu virtual que va donar lloc a diverses innovacions, com els termes hipertext i hipermèdia. Hipertext és un sistema d'organització de la informació, ens facilita la possibilitat de moure’ns per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau, l’ hipertext és una de les formes de hipermèdia que s’enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un mitjà de comunicació (en anglès: media). Aquests elements es relacionen entre sí mitjançant els enllaços, tot plegat pren forma d’una xarxa que pot connectar amb altres xarxes.

Per altre banda, un grup d’investigadors liderats per Douglas Englebart van fer una sèrie d’invents importants, com el ratolí, un dispositiu que permetia una comunicació interactiva entre l’humà i l’ordinador.

Els primers hipermèdia o programes interactius, amb intenció educativa, van aparèixer als anys 1990 en Cd-rom. Però els programes interactius amb més impacte van ser els videojocs, que duien les millors qualitats de l’intermèdia: visualitat, sonoritat, moviment, acció, reflexió i participació. Amb el suport del Cd-rom la interacció es realitzà amb un mateix, en canvi, amb la xarxa s’inclouen diferents possibilitats d’interacció, amb altres persones, a través d’intercanvi de missatges, compartint interessos, treballant amb equip, etc. Per tant, la interacció amb els ordinadors pot tenir aplicacions educatives, lúdiques, social i comercials.

La interfície és la clau d'un sistem interactiu, és a dir, un conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre l’usuari i l'ordinador. Una bona interfície convida a interactuar i procura que l’experiència interactiva sigui senzilla i intuïtiva.

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

Francesc Balagué i Felipe Zoyas (2008)

Editorial UOC

Col·lecció dirigida a professionals en l'àmbit educatiu.

Presentació

Benvinguts, us presento el meu bloc acadèmic.

Les meves intencions en crear aquest nou bloc és reunir, al llarg del semestre, tot tipus de treballs, d'exercicis, resums, ressenyes, comentaris, d'entre altres, que aniré realitzant entorn a totes les assignatures del primer semestre del Grau d'Educació Infantil. Tota aquesta feina reflexarà el meu procés d'ensenyament i aprenentatge en el món educactiu dels infants.

El bloc està obert a tot tipus de reflexions i comentaris amb la finalitat d'apendre i millorar coneixements entorn a l'escola d'educació infantil.

fins aviat!